SMLM

Tenim un gen conegut com SMLM o Shitting Milk and at the Last Moment. Aneu traduint. Si, cagant llets i a ultima hora. Es una malaltia congènita, Que hem de fer? Això explica que quan s'acosta la data límit d'un treball, sempre hi ha un que exclama un “per collons”, normalment proferit a brams i a vegades complementat per “d'ací no se'n va ningú fins que acabem” i que es pot contestar amb un "per a mi que no ens va a donar temps", i inclús algú que diu "que l'alcalde ja està ací per a inaugurar-ho i no hem començat a pintar encara". Però ho portem en la sang. No sabem fer les coses d’un altra manera.

La creació

Estava pensant que segons la Bíblia, Déu, el primer dia va fer l'aigua i el cel. Ja no va fer res més. I això que estava descansat perquè que jo sàpiga venia d'estar tota l'eternitat desaparegut. El segon dia va furgar a terra i va posar les plantes i prou. El tercer dia va posar el sol, la lluna i les estrelles. Després se'n va anar a esmorzar. El Quart dia, veient que se li tirava el temps damunt, va començar tindre pressa i va crear els peixos i les aus al mateix temps, però ho va tindre haver de deixar ací perquè s'havia deixat la clau anglesa en el taller, i el quint dia va decidir fer tot el que faltava: mamífers, dinosaures, bactèries, virus, rèptils, insectes, i ja al final i de qualsevol manera l'home i la dona. I per què tota esta pressa al final? Jo crec que per a prendre's el cap de setmana lliure.

Ganas de matar

Temo por si no soy capaz de controlarme, y solo el convencimiento de que me pillaría la policía o que la supuesta víctima acabaría dándome una paliza al intentar despacharla (que uno es de escasa preparación física), me impide asesinar al majadero que quiere entrar en el ascensor de Mercadona antes de dejarme salir a mí, que voy con el carro hasta los topes. Cuando por las noches empecé a soñar que era el Clint Eastwood de Gran Torino, decidí poner en marcha una terapia que consiste en redactar listas de personas a las que matarías, aunque a algunas solo las conozca de por referencias en los medios, y conformarte con ver su nombre escrito en rojo. En estos momentos llevo contabilizadas trece en la categoría de ablandabrevas; dieciocho en la de cantamañanas; treinta en la de pelanas (porque he acabado uniendo a ésta las listas de polichinelas, títeres, pelagatos y mentecatos); cincuenta y uno en la de robaperas; cuarenta y tres en la de tontolhabas; treinta y siete en la de ineptos, catetos y patéticos varios; se acercan a cien los de la lista de idiotas, aunque he de reconocer que se pueden subdividir en tarambanas, farfollas, cazurros, garrulos, mamarrachos, mastuerzos, necios, comemocos, piltrafillas, pardillos, tontos del culo, destripaterrones y cagabandurrias; y andamos por los sesenta tocapelotas. Como solo tengo cinco en total, creo que les voy a perdonar la vida a los sinsustancia, los esperpentos y los mequetrefes, que tampoco es culpa de ellos. Mi idea es invertir todo el dinero que he ahorrado regalándoles por navidad un crucero y, pasadas las Columbretes, hundirlos junto a las pescadillas, rodaballos, lenguados, gallinetas, botellas, plásticos y latas que habitan en el fondo del mar.

La importancia de una opinión

Hay quien se lo toma todo muy a pecho y me preocupa que haya gente que me lea y le dé por pensar. Ni imaginarme quiero que mi opinión pudiera condicionar la de otro o provocar movimientos de vanguardia cultural como Belén Esteban. De modo que escribo esto en ejercicio de mi derecho aznariano a la guerra preventiva. Así, quisiera dejar claro que mi opinión no tiene porque ser compartida ni alabada, de hecho es muy probable que yo no la comparta al terminar de escribirla, que el mundo es muy cambiante y con los años se produce una laxitud de los principios de uno que tiene mucho que ver con la felicidad de que todo te da igual. Ya decía Borges que uno mismo, si se espera un rato, puede ser enemigo de sus propias opiniones. Y lo de usar el conocimiento de mi formación pre-Logse e intentar aportar un enfoque válido sobre aquello de lo que quiera hablar tampoco me sirve de mucho, me pasa como a Homer Simpson, que cada vez que aprendo algo nuevo, algo que ya sabía desaparece de mi cerebro (hice un curso de fabricación de vino en casa y se me olvidó conducir). Así que la idea es que yo doy mi opinión, ustedes la leen y luego no hacen demasiado caso (como mis alumnos en la universidad), que la libertad de expresión lleva consigo cierta libertad para escuchar. Basen su opinión en su propia experiencia y no sólo en lo que digan los demás, por muy bonito que lo escriban, que queda muy chulo hablar en metáforas, que si Mahoma no va a la montaña y cosas así. Yo por ejemplo, aprendí mucho del amor en el cine, especialmente cuando la película era mala y no había por qué mirarla.

Constantí Coprònim

A Constantinoble, cap a l’any 700 o 750 va regnar Lleó III conegut com l'iconoclasta, al seu fill Constantí V li van agregar com a segon nom Coprónim. I per què? perquè el dia del bateig el xiquet no va tindre millor idea que descarregar el seu contingut intestinal en la pila baptismal. Ja pots construir palaus i conquerir països, que la història ja saps com et recordarà.

Fer-se gran

Saps que trist és fer-se gran? Però quan sap un que s’ha fet gran? Perquè per a la Tercera Edat no hi ha edat de començament, valga la redundància. L'Organització Mundial de la Salut diu en forma molt clara i terminant que la tercera edat comença quan acaba la segona, i compartisc eixa opinió tan encertada. Ara bé, també es pot comprovar per diverses alteracions del cos. De manera general comença a pujar tot el que es roïn i a descendir tot el que és agradable; així tenim que puja el colesterol, els triglicèrids, l'àcid úric, la tensió arterial, l'angoixa, etc. Mentre que baixa l'agudesa visual, la força muscular, la potència sexual, les boles en els homes i les mamelles en les dones...

Tinc una tia incorrupta

Una tia meua que patia artritis deformant i va romandre assentada en una cadira durant els últims 30 anys de la seua vida. Totes les vesprades la treien al pati perquè s'entretinguera veient el colom del veí. El veí era colombaire, no malpensen. En eixa cadira va morir exposada al seré perquè als familiars se'ls va oblidar ficar-la a la casa com era el costum. Al matí següent quan van anar a veure-la estava seca com una parra. Quan tractarem de ficar-la en la caixa no vam poder adreçar-la, i va caldre dur-la al cementeri assentada al costat del xofer del cotxe fúnebre. Allà en la fossa la baixarem amb cadira i tot i jo m’imagine que deu estar incorrupta perquè els cucs estaran desorientats davant de la presència d'un mort assentat.

Fem una secta

Estava pensant que en vista de la mala situació per la qual travessa el país, que ja no tinc ni per a menjar, he decidit crear una secta; però, a diferència de tantes altres que existeixen per ací, la que propose no serà de caràcter religiós, d'eixes ja hi ha massa: Adventistes del Sèptim Dia, Cienciologia, Haré Krishna, Llum del món, Gran Fraternitat Universal, etc. La secta que jo estic formant es cridarà Testicles de Mustafá, que no mengen, ni beuen ni nà. Per a pertànyer a ella l'única cosa que es necessita és tindre la butxaca buida, igualment, els integrants de la secta no hauran de anar reçant ni coses per l'estil, tindran una sola oració que serà pronunciada abans de anar a dormir: «Em cague en tots els que d'una manera o d'una altra han contribuït, durant estos anys a acabar amb el país... amén»

Malafollà

Estava pensant que deuria aclarir que l'origen de l’expressió malafollà que alguns m’atribueixen, per a no donar lloc a malentesos, es troba en el gremi dels ferrers i calderers de d’Onda, poble que em va veure nàixer. Quan l'aprenent no li donava el ritme adequat a la mànega, al “fuelle”, la llar perdia la temperatura necessària i es deia llavors del xicot que tenia mala follada, que no follava bé. Busquen follar en el diccionari abans de pensar que sóc també un groller. No obstant aixó lis diré que la malafollà pareix ser una malaltia contagiada pel virus malafornicius ondensis que desenrotlla en l'individu infectat una mena de mala hòstia gratuïta que els contagiats repartim a tot aquell que ens rodeja i que, en cap cas, denota mal caràcter, ni mala educació, ni animadversió en particular per l’interlocutor. No m'ho tinguen a mal.

Sobre mi

Estava pensant que deuria advertir-los sobre mi. Sàpien que soc d’Onda i que em caracteritza certa malafollà. Els comentaré que jo vaig passar la meua infància en el barri del Monteblanco a les afores d’Onda, i crec que la caseta on habitava era odiada per Déu. Si com ho senten. Vagin-se vostès a saber per què, el cas és que quan l'Omnipotent i Multiespacial es va proposar crear el món, amb el seu solet i la seua fresqueta, va dictaminar que a l'estiu en el menjador de ma casa es rondaria la temperatura ambient en laboratori, 300 graus a l'ombra amb el cap ficat en la nevera, i que a l'hivern fera un fred de menys 10 graus absoluts. Em concediran que és difícil que un humà criat a l'ombra d'una figuera amb tals temperatures estiga de bon humor.