El Nobel

El otro día uno de los comentaristas de este blog, y gran amigo, me decía que merecería un Nobel al chascarrillo o algo así, alagándome por ello en desmesura y queriendo decir que nada tiene más valor que un Nobel. Pues querido amigo, agradezco tus elogios, pero debes saber que hay muchas cosas que valen más que un Nobel. Un Winston o un Marlboro, por ejemplo.

Una cervecita, por favor.


A veces bebo en casa, lo confieso. No siempre, pero sí de vez en cuando. Venía del trabajo en mi coche, derrotado, cansado, y lo único que me motivaba en esos minutos era la cervecita que me tomaría al llegar a casa. No se trata de alcoholizarse, si no de que a veces, hoy por ejemplo, tras un día de mierda, es necesaria una cuota o como diría algún químico, una alícuota de alcohol en sangre para que el descanso sea pleno. Y realmente se siente uno bien, mejor que tomársela en un pub, o en algún antro de mala muerte, pues estás en tu casa. No tienes que conducir de vuelta a casa, pues estás en ella. Y puede coronarse el final del día antes de ir a la cama con algunas generosas y agradables ventosidades orales sin perjudicar a nadie, pues estamos en lo más íntimo de nuestro hogar dulce hogar.

El accidente de aviación


En su último y desesperado intento de aterrizaje, el avión con los estudiantes del máster de la paz en su viaje fin de curso fue lanzado fuera de la pista por los fuertes vientos transversales, se dirigió hacia el acantilado y cayó sin control. Los pasajeros gritaron horrorizados al ver sus vidas pasar en un segundo, un segundo en el que pareció que el tiempo se detenía. Y así fue. El tiempo cesó su inexorable marcha por alguna extraña razón.  La puerta del avión se abrió lentamente. La luz que se proyectaba desde fuera era tan radiante como el sol. Los pasajeros del vuelo vieron como entraban sonrientes personas de trajes plateados que los tomaban de la mano y los invitaban a salir del avión. Fueron llevados a un gran salón donde los estaba esperando una multitud que les aplaudía y vitoreaba como a unos verdaderos héroes. Y lo eran, pues habían sido salvados de la muerte para poder cumplir una misión, ser partes de la reconstrucción de la raza humana en un mundo más allá de todo lo conocido,  libres de todos los vicios y la maldad del nuestro. Serían parte, junto con otros cientos de hombres justos y buenos, de la formación y desarrollo de una nueva y mejorada sociedad humana, más allá de los tiempos. En el avión, los hombres de los trajes plateados completaban la labor colocando cuerpos inertes en los asientos, cuerpos sin vida, sólo las cáscaras vacías para que nadie preguntara nada, para que nuestro  mundo siguiera su camino sintiéndose solamente un poco mas sólo.

Quiero una amante

Si estás casado tener una amante tiene que molar. Yo soy un firme defensor del matrimonio, no hay mejor manera de organizarse la vida, tener hijos y pagar una hipoteca. Pero con la amante la vida sería divertida, sin problemas y llena de sexo. Por eso defiendo la institucionalización de la figura del /la amante, una vida paralela donde no sería necesario que se desvelaran miserias ni problemas. Y digo institucionalización porque creo que la situación ideal es que cuando un matrimonio lleva ya unos años y se considera consolidado, tendría que ser obligatorio que ambos cónyuges se buscaran un amante y liberaran así tensiones. De hecho creo que los amantes deberían ser personas casadas a su vez, para no perjudicar el mercado de solteros y matar así dos pájaros de un tiro. No os podéis imaginar lo que aprende uno de filosofía escuchando a Pimpinela.  

Trobar a faltar


Et vaig trobar a faltar res més despedir-me. També a l'alçar-me eixe matí i conduir cap al treball. Cada aparador em portava el teu record, identificava a la llunyania la teua silueta en la de qualsevol xica que s'encreuara pel carrer. Creia veure't en els bars, somrient un altre home, parlant amb algú, demanant-li un café al cambrer. Se m'havia quedat apegat l'aroma del teu cabell acabat de llavar, i la imatge d'unes gotes de suor dibuixada en el teu front mentres féiem l'amor. Però el que més vaig lamentar va ser que durant aquella nit junts ni tan sols haguera preguntat el teu nom.

Teorema de san Juan

Cuando un cuerpo se sumerge en agua... suena el teléfono.
Corolario al teorema de San Juan: Un cuerpo sumergido en agua desaloja un volumen de líquido directamente proporcional al volumen al que suena el teléfono en ese preciso momento.

Ascensor


Quan coincidisc amb tu en l'ascensor, mentres baixem o pugem, m'imagine el què et faria si tu volgueres. Llavors em done compte que tu t'has d'estar imaginant el que jo m'imagine i que per això em mires. Jo veig en els teus ulls que efectivament estàs endevinant el que jo m'estava imaginant i m'avergonyisc. A l'obrir-se les portes potser tu també lamentes la nostra eterna indecisió.

Camaleons


T'imagines un món en què tots fórem camaleons? M'agradaria un món de camaleonisme psicològic i involuntari, és a dir, un món en què la gent passaria d'un color a un altre segons el seu estat d'ànim. Així sabríem si el teu company està avorrit, la teua amiga enamorada, el teu veí indignat i el teu cap escèptic. A més, com seria involuntari fingir seria impossible. La feina és que seria molt complicat l'ofici d'actor.

Personatges verds


Els personatgets verds feien volantins. Això va ser el que més em va sorprendre d'aquells sers d'aspecte estrany. Eren verdaders experts circenses, i aconseguien empilar-se un damunt d'un altre d'un només bot. A l'afonar-se la torre humana, els seus cossos es van unir creant un molt més gran amb forma de voluptuosa dona de grans pits verds. Un soroll de fons va desviar la meua atenció uns segons. El termòmetre xiulava avisant-me que ja havia acabat de calcular la temperatura. Per a quan vaig tornar a mirar, els sers havien desaparegut i, paralitzat enmig del meu saló, em doní compte que encara sostenia el prospecte doblegat just on es podia llegir “produeix al·lucinacions”.

Besar baix l'efecte dels ansiolítics


La bella i jove xicona a la què vaig besar en els llavis amb infinita dolçor en aquella parada d'autobús va ser la que va fer que em donara compte que la meua recent separació i els ansiolítics receptats per a superar-la em tenien desconcertat. No és que no m'agradara el bes... és que no coneixia la xica de res. Ni tan sols era la meua parada d'autobús.

Internet


Escolta, és Vivaldi. Vivaldi va ser un compositor i músic del Barroc. Deixa'm besar-te. Un bes és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment a una altra persona. T'estime. Amor és un sentiment relacionat amb l'afecte i l'afecció. Et faré feliç. Feliç és un municipi brasiler de l'estat de Rio Gran do Sul que ocupa una superfície de 256,9 km2. Xica, deixa ja la Wikipedia, puto Internet en el mòbil, fotre!

Cuñada

La mejor manera de evitar tener hijos es acostándote con tu cuñada. Como mucho tendrás sobrinos.

No huyas de ti mismo

Alguien dijo: no huyas de ti mismo, tarde o temprano te alcanzarás.
Y yo añado: te alcanzarás y además tope cansado, tío.

Contradiccions


Moltes vegades se'm recrimina que canvie d'opinió ben sovint. Supose que l'edat comporta una laxitud de carns i de principis. En tot cas no crec que siga bo viure sense caure constantment en la contradicció. Contradir-me contínuament em serveix per a tindre l'engranatge del pensament ben engreixat. I és l'essència del romanç amorós que mantinc amb la constant incertesa que sempre em rodeja.

Favades


Al llarg del dia se m'ocorren moltes coses. La majoria, sinó totes, favades, però les vaig anotant per si em serveixen de quelcom. Evidentment descarte moltes, sinó necessitaria moltes llibretes. El que faig és el següent, descarte en primer lloc totes aquelles idees que no es pogueren narrar com si foren un conte. Després descarte tots els contes que no puguen inspirar-me una idea. I així en van sortint aquests telegrames.

Són ells


Alguna vegada has sentit com una mirada es clavava en el teu bescoll? Alguna vegada t'ha paregut escoltar un murmuri en el vent? Alguna vegada t'has parat a pensar que són eixes llampades en el sostre de la teua habitació quan s'han apagat totes les llums? Alguna vegada t'has preguntat que són eixos sobtats colpets en la teua porta? T'has despertat a meitat de la nit de sobte, banyat per una suor freda? O per què un costat del teu espill no s'entela quan et dutxes? Escoltes eixe murmuri quan tot queda en silenci?
Has sentit com un eriçó et recorre tota l'espina dorsal? Sí, són ells que estan ací.

Últim menjar


Al condemnat a mort li van preguntar què volia per al seu darrer menjar. - Vull menjar-se'l a la dona del governador! -va dir el reu. Era la primera vegada que un condemnat sol·licitava fer un cunilingus en compte de demanar-se la típica llagosta amb "crêpe suzette" de postres. Ningú s’ho esperava això, però la veritat era que la llei no permetia executar a ningú sense concedir-li l'últim menjar que ell desitjara. Dos hores després de l'estranya petició, i a pesar de les desconsolades llàgrimes de la seua dona, el governador va decidir indultar al condemnat.

Barra de bar


Em vaig comprar una barra de bar i la vaig ficar al menjador de casa perquè volia deixar d'eixir a beure pels carrers. No més muntar-la, em vaig posar a un costat de la barra i em vaig demanar una cervesa. Vaig creuar a l'altre costat i em vaig preguntar: "Amb alcohol o sense alcohol?". Em vaig canviar una altra vegada de lloc i em vaig contestar: "Amb alcohol, imbècil!". "Imbècil serà vosté!", em vaig respondre. "A mi ningú em tracta així", vaig contestar, "me'n vaig a un altre bar." I a l'eixir vaig pegar un portada. I allí es va quedar l'altre amb la seua merda de negoci.

Inteligencia o gilipollez

Algunos me preguntan qué criterio sigo para escribir los telegramas. Confieso mi norma, siempre intento que:

Si mi inteligencia no deslumbra, al menos que mi gilipollez encandile.

La importancia del tamaño. Dedicado a Jinquer el día se su aniversario.

Dedicado al maestro de la filosofía de AMART, el gran JINQUER, en el día de su aniversario.
¿El tamaño importa? No sé quien dijo alguna vez que peor que encontrarse una roca en el sendero era caminar con una piedra en el zapato. Yo aún diría más (y este es mi aforismo):
Peor que una piedra en el zapato es un grano de arena en el preservativo.

Gran reserva

La vaig conéixer en un xat per a fadrins. La casualitat va voler que una passió comuna acostara les nostres distàncies: l'afició pels bons vins. Al despedir-se em va insinuar la seua edat: “Sóc el que es diu un gran reserva”. Li vaig contestar que també jo he fermentat lo meu. “Llavors potser junts fem bon celler”, va vaticinar.

Felicitat


El rellotge swatch de plàstic insisteix amb el seu tictac de fons. Només interromput cada nou minuts exactes per l'Angie dels Rolling. Aaaaangie, Aaaaaaaaaaaangie. Jo pulse el botó de retardar alarma en el mòbil i a esperar altres nou minuts. Això es per a mi la felicitat. Felicitat, gràcies per abraçar-me prenent la forma del meu coixí.

Fum


Quan ella fuma les volutes de fum formen figures extraordinàries. No es tracta de les típiques imatges que realitza un fumadora mitjana, sinó d'unes siluetes que, a banda d'aconseguir una altíssima perfecció estètica, prediuen el futur. El seu fum ha profetitzat viatges, matrimonis i oportunitats laborals. I tot, sense excepció, amb una precisió absoluta. Dies arrere, no obstant això, el fum va dibuixar a un home que sostenia una daga disposat a assassinar-la, a ella. Abans de veure com seguia, va escampar el fum i va esvair el dibuix. Des d'eixe moment, ha deixat de fumar. No per una advertència mèdica, sinó perquè -te'm conèixer el desenllaç del vaticini.

Bons moments


M’agradaria que algú inventara la “màquina dels bons moments”, que seria un artefacte per a fer-te viure de nou aquells moments que més t'agradaren del teu passat, com si tornaren a ser reals. T'ho posaries en el cap com una màscara, seleccionaries amb els ulls l'instant inoblidable, i llest, a viure de nou el més memorable!.
Però crec que molts es tornarien addictes a eixa màquina i no voldrien tornar del seu passat. No perquè tot passat fóra millor, sinó perquè el present no els ofereix massa esperances. Vaja vostè a saber.

Dau


Mentre mirava el dau ella em va repetir les instruccions: "si ix u, dos o tres, et gites amb mi; si ix quatre, cinc o sis, jo em gite amb tu".
Vaig llançar el dau i va eixir un set.
Hores més tard, ja en ma casa, vaig tornar a examinar el dau... Per vintena vegada. Un simple dau de sis cares, normal i corrent... dels de tota la vida.

Acostarme con ella, otra vez.

-Tengo ganas de acostarme con ella otra vez.
-¿Otra vez?
-Sí, ayer también tenía ganas.

Sexy


- Fa dies que no escric res - li vaig confessar.
- Per què? - em va preguntar ella -. En què estàs pensant?
- En tu - Li vaig respondre.
Ella va somriure.
- Llavors escriu quelcom sobre mi - em va dir, egocèntrica o pragmàtica.
- Bona idea. Et faré aparèixer en un relat.
- D'acord, però fes-me sexy - va afegir ella picant-me l’ullet.
Jo li vaig mirar l’escot i li vaig respondre
- Clar. Això està fet.