Diners

Hi ha voltes que encara conservem el pudor que la bona educació ens aconsella a l’hora de parlar de diners. A mi em fa molta vergonya quan tinc que fixar la quantitat a cobrar per una conferència, o quan tinc que demanar diners per a una publicació, per exemple. I així em va. A voltes pense que deuria ser com aquell mendicant que demanava almoina i al que Voltarie, molt empipat, li recriminà si no li donava vergonya anar demanat quan podia ficar-se a treballar. I el mendicant li contestà molt digne: Senyor meu, vos demane diners, no consells. Ves i gitat, Voltaire.

0 comentarios:

Publicar un comentario