Estava pensant en que una de les coses que més admire és la valentia. I si combines la valentia amb l’originalitat, obtens genialitats. A mi m’haguera agradat ser com Tip, que quan va rebre, junt a Coll, la medalla al treball, en la audiència real, quan el rei li va ficar la medalla ell li va donar una llauna de sardines, perquè li pareixia que era de bona educació portar alguna cosa ja que estava convidat. En una altra ocasió, els productors de la Metro-Goldwyn-Mayer van fer esperar al germans Marx. Quan lis van obrir la porta del seu despatx, els van trobar despullats a la sala d’espera i torrant queradilles a l’allar. Mai més els van fer esperar. Genis, eren genis i eren valents.

0 comentarios:

Publicar un comentario