Jo soc de lletres pures. Em vaig deixar les matemàtiques per que eren una font de mals pensaments. Et conte, en classe de matemàtiques quan per primera vegada vam donar trigonometria, les avorrides classes es van tornar molt agradables, sentia el professor parlant de sinus (senos) i quan la meua ment estava molt centrada en els sinus i escoltava això del cosenus, pensava: – Sí, comença per co... però per a mi acaba igual. Els altres companys de la meua classe no pareixien molt interessats pel tema. Pobres ignorants, no podien veure el rerefons sexual de la trigonometria. Em sentia un privilegiat, un portent, l'únic que podia llegir entre línies les fórmules matemàtiques. Les hormones, supong...
0 comentarios:
Publicar un comentario