28 de febrer

S'apropa el vint-i-huit de febrer. L'any passat, eixa nit em vaig gitar a dormir girat de cara a la porta de l’habitació. Eren quasi les dotze, i a penes havia tancat els ulls quan vaig notar una forta sacsada. Vaig obrir els ulls, vaig encendre la llum de la tauleta de nit. I em trobava d'esquena a la porta! Açò ve a confirmar una vella sospita: que en realitat tots els anys són bixestos. El que passa és que ningú s'acorda. Tres de cada quatre vint-i-nous de febrer són esborrats de la nostra memòria amb un aparell d’aquells de man in black. Per què? Què és això que no volen que recordem? No ho sé. Però, francament, preferisc no saber-ho.

0 comentarios:

Publicar un comentario