Entenc que no deu ser fàcil escriure poesia, per que jo vos assegure que
tampoc ho és escriure sobre ella.
Per parlar de la poesia de Vicent Jaume Almela, per sentir la poesia, per
ser sensible a la seva poesia, has de recol·locar-te necessàriament en un món
que renega de la forma més crua de la sensibilitat.
No és fàcil fer-ho, parlar de la poesia de Vicent Jaume Almela, per que la
grandiositat amb que parla del que ens és quotidià ens aclapara; per que a
Vicent Jaume li agrada jugar amb les fibres més personals.
El moment de la història que ens ha tocat viure està marcat per la
incertesa en tots els sentits. La incertesa pareix comprendre-ho tot: la
política, la moral, l'economia, les noves formes de comunicació que paradoxalment
han provocat una major incomunicació...
Fa uns anys ja, al segle passat, molts érem joves que pensàvem que existien
utopies realitzables, desprès moltes d’eixes il·lusions s'han afonat, afegint
encara més incertesa a tot el que ens rodeja. La nostra generació està marcada
per aquesta incertesa.
Com veieu, estava un poc fotut, com quasi tots, però llegir les poesies de
Vicent Jaume ha sigut com fer una aturada en el camí. Et fan reflexionar,
mirar-li als ulls a la meva parella, establir una proximitat menys artificial,
més humana amb els meus amics...
La poesia de Vicent Jaume dona un poc de llum a l’hora d’aconseguir algunes
certeses necessàries. "La poesia és una manera d'ajustar comptes amb la
realitat", ha repetit moltes vegades el poeta Luis García Montero. Sens
dubte succeeix així en els poemes d’aquest llibre, uns textos capaços de
provocar emoció, de commoure, de fer pensar, d'omplir un buit.
La poesia es emoció. I l'emoció no pot estar de moda. L'emoció és universal
i intemporal. I la poesia ha d'emocionar. Això és el principal.
Després pot ser més o menys complexa. A mi, particularment, m’agrada que
siga senzilla, directa i sincera, com els dibuixos de Mari Carmen Aldás.
Quan un poema no s'entén, el lector sol culpar-se a si mateix, induït per
la idea generalitzada que el poeta és un ser amb una sensibilitat diferent,
superior.
Que Vicent Jaume posseeix una gran sensibilitat es indubtable, però no crec
que siga una demostració d’eixa sensibilitat “agongorar” excessivament les
lletres.
Si un poema no s'entén l'únic responsable és qui hi ha tractat d'establir
la comunicació. O bé no ha sigut capaç per les seues limitacions, o bé no ho ha
aconseguit perquè no era el seu propòsit, perquè només buscava l'erudició i
l'artifici, característica aquesta que està ben vista, que té bona premsa i que
provoca una palmadeta en l'esquena de la crítica.
Per a mi, si un poema no s'entén, generalment el que succeeix és que el
poeta no ha fet bé el seu treball.
Coneixent a Vicent Jaume m’adona’t de que els poetes son persones més o
menys normals, amb els mateixos temors i preocupacions que la resta dels sers
humans. El que fa Vicent Jaume és tractar de mirar amb atenció el que ens
rodeja, buscant el que hi ha darrere de l'aparença, per a després afrontar
l'acte d'incertesa que és escriure un poema que puga donar un poc de llum a la
realitat.
Els versos purs no necessiten disfresses ni simulades complexitats,
simplement redefineixen les peculiaritats de la realitat sense abandonar mai la
talaia dels sons, de la sonoritat musical. Per això hi ha una relació tan
estreta entre Vicent Jaume i la música.
La poesia de Vicent Jaume va molt més enllà d’atrevits jocs d'estil o de
fosques construccions lingüístiques que pareixen fetes només per a un selecte
grup d'iniciats.
La poesia de Vicent Jaume pertany i pertanyerà sempre a la humanitat
sencera, o almenys a la humanitat més pròxima.
La poesia de Vicent Jaume és un calidoscopi lluminós i clar, que s'endinsa
en els amagatalls més recòndits de la nostra memòria.
Naix des d'un desig individual poètic, el de Vicent Jaume d’escriure, però ens
afecta indefectiblement a tots nosaltres, creant eixe espai de comunicació
universal que pot existir tan sols entre cors humans alliberats d'escuts i
armadures.
La poesia de Vicent Jaume no encadena al lector amb fingiments prefabricats
o juxtaposicions faltades de significat íntim. Al contrari, la seva poesia ens
allibera i ens revesteix de noblesa, perquè propícia la sensibilitat als
estímuls del món exterior més proper, el que coneixem i que ens envolta.
Per que, al cap i a la fi, per a què i per què escriu Vicent Jaume? A mi
sempre e fan eixa pregunta, com volen dir, feia falta? No sé que contestarà en
aquests casos Vicent Jaume. Perquè tot es fa per a algú o per alguna cosa, i si
em permeteu, no sé, com deia, que contestarà Vicent Jaume, però per a mi la
seva emoció i el seu talent serveixen per a donar compte de la nostra
existència concreta, de l'ací i de l'ara, de la manera en què participem quotidianament,
naturalment, diàriament, del món.
I amb els dibuixos de Mari Carmen Aldás, la bellesa de cadascuna d’aquestes
creacions s'expressa amb major intensitat. No em negareu que els dibuixos
acompanyen les lletres com un fluir, com espontàniament, encara que per si
mateix cadascú és capaç de transmetre candor i dolçor.
Mari Carmen Aldás li va molt bé a Vicent Jaume Almela, per que el seu
treball, si bé és essencialment ingenu, envejablement ingenu, posseeix
l'energia d'aquell artista dotat d'una personalitat profunda, d'un talent innat,
i una especial facultat imaginativa; per això el resultat final de les seues
obres serà, inequívocament, un acte espontani, lliure d'influències externes i
pletòric de la condició de meravellós.
És una pintura no acadèmica, ja que no s'estudia, se sent. El seu estil de dibuix
no es pot fingir, no s’aprèn, naix naturalment, i com la poesia de Vicent Jaume
ens porta a posar-nos en contacte amb el millor de nosaltres i reflectir-ho.
Gracies a tots dos per donar llum a la incertesa.
0 comentarios:
Publicar un comentario