El pasado nunca vuelve


Mientras paseaba por el centro comercial, recientemente, me topé con Ricard, un viejo amigo que conocí en mis bohemios años noventa. Nos saludamos con entusiasmo. Me alegró mucho verlo, y tenía muchas cosas que contarle. Tan grande fue la alegría que al abrazarlo perdió el equilibrio y cayó por la escala mecánica, dispersando sobre las barandillas a los compradores que estaban subiendo desde el garaje. No tuvo lesiones graves, pero estuvo temporalmente  inconsciente. Después de recobrar el sentido, le invité a tomar una copa, pero él ya no se alegraba de verme. Había perdido la memoria. A veces el destino nos confirma que el pasado no vuelve nunca.

Mentre passejava pel centre comercial, recentment, em vaig topar amb Ricard, un vell amic que vaig conèixer en els meus bohemis anys noranta. Ens saludarem amb entusiasme. Em va alegrar molt veure’l, i tenia moltes coses que comptar-li. Tan gran va ser l'alegria que a l'abraçar-lo va perdre l'equilibri i va caure per l'escala mecànica, dispersant sobre les baranes als compradors que estaven pujant des del garatge. No va tindre lesions greus, però va estar temporalment  inconscient. Després de recobrar el sentit, el vaig invitar a prendre una copa, però ell ja no s'alegrava de veure'm. Havia perdut la memòria. A voltes el destí ens confirma que el passat no torna mai.

0 comentarios:

Publicar un comentario