Desconeguts


Ben sovint, però també si més no ho espere, se m'apareix gent. Són desconeguts, o tal vegada van ser quelcom meu, i ja els he oblidat. Darrere de l'esglai inicial, la por va deixant pas a un sentiment d'impotència i de ràbia, perquè, per més interès que pose, mai amb si comunicar-me amb ningú. M'agradaria preguntar-los què tal els va per allí, en eixa dimensió tan diferent. Després, quan desapareixen, em quede molt trist durant hores, abraçat a les flors que solen depositar sobre la meua làpida.

1 comentarios:

Rafa Jinquer dijo...

muy poético,
bello,
artista.

Publicar un comentario