Els amics i Voltaire

Ha estat una setmana de veure amics. Eixos col•legues que en quan poden t’apunyalen, no perquè obtinguen cap benefici, sinó com a atac preventiu, per si en algun cas convé criticar-te poder tirar ma d’arxiu dient allò de ja ho deia jo. Aquells altres que s’encarreguen de fer-te arribar les crítiques d’un altre per a veure que dius tu i anar en la teua resposta al primer criticant. I es que qui deia que la principal afició dels espanyol era la enveja, estava equivocat, es l’odi, això si, de bon rotllo perquè com que tots juguem al mateix joc no hi ha problema. I si en alguna ocasió tu parles bé d’un altre, sempre hi ha algú que després t’adverteix de que aquell a qui tu admires no parla tan bé de tu. En aquest cas es recomanable fer com Voltaire i contestar: bé es possible que els dos estem equivocats en les nostres opinions.