L’altre dia estava dinant a casa ma mare i de camí vaig veure l’esquela mortuòria d’una veina. De ma casa a la de ma mare passe per davant de les dos funeràries que hi ha a Onda i tenen el costum de penjar a la porta l’esquela amb la foto del mort del dia. El cas es que era l’esquela de feia dos dies de una veïna i em va estranyar que ma mare no haguera comentat res. I quan li ho vaig comentar a ma mare em va preguntar: No em digues que s’ha mort? I li vaig contestar, morir-se no ho sé, però que l’han soterrat, segur.
Diví art del sarcasme i la ironia... un dels plaers més retorçats que un ésser humà pot gaudir en aquesta vida. Divino arte del sarcasmo y la ironía... uno de los placeres más retorcidos que un ser humano puede disfrutar en esta vida.
0 comentarios:
Publicar un comentario