Símbols

Una vegada, quan estava estudiant a València, ens vam quedar uns dies de les vacances de Nadal per a estudiar al pis de Benimaclet, em part perquè ens feia més goig conèixer les festes de la capital que no fer cap a la missa del gall del poble. Però una volta allí ens van adonar de que no teníem arbre de Nadal i la meua proposta de decorar el penjador de la roba com a substitut no va eixir endavant. Tampoc va agradar la idea de portar un xiprer del cementeri. En una pel•lícula de Capra, els veïns haurien tirat la porta baix i ens haurien entregat entre rialles un meravellós avet. Després cantaríem nadales i ens emborratxaríem. Però no va passar. Tot açò vos ho conte per extraure una conclusió: què tristes són les festes sense símbols homologats.