Els diners per principi

En una ocasió vaig estar dirigint un curs de les activitats extramusicals del FIB ja fa uns anys. A eixos cursos es presenten personalitats famoses i hi havia que quedar bé, a més jo tenia una poderosa raó per a que tot eixquera bé i es que m’anaven a pagar una per a mi més que raonable quantitat per montar-ho tot, eren anys de vaques grosses i jo sempre he pensat que la millor de les raons per fer una cosa són els diners. Total que un dels capos del FIB no parava de manar coses com que volia un sofà per a veure una desfilada o fumar-se un puro mentre donava una conferència. Quan li vaig dir que fins i tot el poder reial té els seus límits, ell, molest em va dir: No es així, si jo et mane que et tires al mar ho fas i sense xistar. Jo, molt digne, em vaig alçar i vaig obrir la porta del despatx per anarme’n quan em va dir: t’en vas? I jo li vaig contestar. Si, a pel banyador.