Sorpresas te da la vida


Sorpresas te da la vida, tu. L’amic més lleig que tinc, va iens anuncia que es casa. A la nostra edat... Si sa mare mai li va donar el pit perquè deia que només el volia com a amic. Si en compte de donar-li el pit, li donava l'esquena. I a més està mal fet. Es tan baixet que en compte de ser nano, és profund. Si de xicotets li lligàvem un tros de carn al coll perquè el gos jugara amb ell. Hi ha gent per a tot. I per a gustos colors. Ara que, com serà ella? 

2 comentarios:

Víctor Alós dijo...

Una model, segur.
Un saludin

Unknown dijo...

O com m'apunta Carmina Pinyana, igual l'amic té bona nòmina.

Publicar un comentario