ABOGAAAAAAAAAAAAADO

Conec un advocat. A punt de jubilar-se, feia balanç de tota la seua carrera. En quaranta anys no ha guanyat cap juí, la qual cosa ho ompli d'un secret orgull. Sempre li ha tocat defendre criminals de la pitjor mena. Tots, sense excepció, mereixien un juí just. I ho van tindre. També mereixien un advocat poc competent i poc competitiu. També ho van tindre. Si llegiu la multa de la foto... hi ha gent que no necessita adbocats...

Estava pensant... Imagines un poble on tots els que visqueren foren persones d’èxit? Com que tots busquem l’èxit, imaginem-nos que tots ho aconseguim. Si fos així veuríem que tots els famosos residents portarien els mateixos vestits. En el poble només circularia l'últim crit de moda, el més costós, el més celebrat. I tots del mateix color. Sí, perquè només hi ha un color d'èxit, el de moda. I igual passaria amb en altres cosetes com ara el menjar, la beguda, les construccions, els jardins, la decoració, etc., No més es faria el que estiguera a l’última. I aquest poble d’èxit acabaria cridant al món A BAIX LA DIFERÈNCIA, a la vella usança de d’idealisme comunista. I es que el comunisme no mes és per a la gent amb diners. Ala ves i gitat.