Mostrando entradas con la etiqueta catástrofes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta catástrofes. Mostrar todas las entradas
Culpa de Ramón García
Els vells conten que a la guerra civil a alguns germans els va separar la guerra. Jo en conec dos que els va separar el presentador de televisió Ramón García. Acabava de nàixer el primer quan el rellotge de la Porta del Sol va donar els quarts. El personal de la clínica va fer una pausa per a menjar-se el raïm. Tot seguit, va nàixer el segon. Va ser el primer espanyol de l'any. Va eixir en la tele, en els periòdics, en els blogs. Al primer ni tan sols ho van mencionar. El segón va començar el col•legi un any després que el seu germà bessó, i el que es pitjor, el primer va ser de l’última promoció de la mili. No sap Ramon Garcia el mal que pot arribar a fer.
Efecto mariposa
Imagina que Gaudí, en la seva misticitat religiosa, arribara a tindre visions del futur. I que la visió que tinguera es que abans de veure acabada la Sagrada Familia, aquesta cau desplomada per culpa de les obres d'un tren d'alta velocitat. Imagina que, aclaparat per esta visió premonitòria, l'arquitecte Gaudí no veu el tramvia que se li ve damunt. Lo del efecte mariposa, ja saps.
Estava pensant... Sempre em vaig preguntar com seria el fi del món i ara ja ho se. Estem en el clot. Cada vegada que llig el periòdic o veig les notícies, les coses són cada dia pitjors. T’ho jure, ja són poc les coses que m'espanten, si un matí es fa de dia i veig per la finestra a milions d'Extraterrestres amb Rajos Làser aniquiladors, em faria por, però no em sorprendria. No tindria més por que el que tinc ara. Ja no sé ni que he de preocupar-me primer. Extremistes? Terroristes? Polítics? Calfament Global? A arribat el punt que necessitaré una agenda per a poder organitzar les meues pors. D'esta manera puc organitzar les meues fòbies i acostumar-me poc a poc: Dilluns tindré por pels “Gasos Tòxics” per exemple, els dilluns llavors ja sé que m'he d'orinar de por pels gasos tòxics que un boig fonamentalista vol soltar en algun lloc del món. I ja em faig a la idea. A voltes m’ho mereix, di-m’ho: ala ves i gitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

