Abogaaaaaaaado (altre)

Em van contar la història d’un jove advocat. Va descobrir que heretaria una fortuna quan son pare malalt morira, i llavors va decidir que precisava una dona per a fer d'ella la seua gran companya i com era obvi per a ell, hauria de ser una advocada com ell. Amb eixe propòsit es va anar al millor bar de la ciutat on s'ajuntava el fòrum local de col·legues. Es va fixar en una advocada, la més bonica que mai havia vist; la seua bellesa natural era l'admiració de tots ... Ell se li va acostar i li va dir:
- Jo li puc parèixer ara un advocat comú, però en pocs mesos mon pare morirà i heretaré milions d’euros. Impressionada, aquella mateixa nit la dona ja estava en casa amb l‘advocat, i tres dies després ... es va convertir en la seua madrastra !

Estava pensant... l’altre dia parlàvem els amics sobre si ens importaria o no que la dona s’ajuntara amb un altre quan nosaltres faltem. Com veuràs ja tenim assumit que morirem abans que elles. A la majoria li donava absolutament igual, ho de dir, i no hi havia cap que es sentira molest en el cas de que la dona estiguera amb un altre, donat que ells no s’enterarien. Jo ho tinc clar i així ho dic: desitjaria que la meua dona, en el cas de que jo faltara, es casara el més aviat possible, immediatament a l’enterro si pogués ser. Així hi hauria almenys un home que lamentaria la meua mort.