Professional en no fer res

Tinc un cosí professional de la llanterneria. Un veí professional de l'hosteleria. Mon pare professional de la ceràmica. El meu germà professional del dret laboral. Un amic professional de la fusta. Un altre veí processional, perquè li agrada les processons en Setmana Santa, i jo em considere tot un professional de l'escaqueig. Ma mare sap escórrer l'encisam per a ensalada i jo el que millor que faig és escórrer el “bulto”. Tinc una habilitat tremenda per a desaparéixer quan cal fer alguna cosa que no m'agrada, fer quelcom que implique un relatiu esforç físic o psíquic. Ara almenys ho tinc clar, sóc un professional de l'escaqueig, i ara mateix pense: “ja em passat el telegrama i demà serà un altre dia”. Si no t'agrada pots entetindre't mirant com s'ha fet la figura de la foto.

Clemenceau

Conten que quan era president del govern francès Georges Clemenceau, va rebre al seu despatx a un altre polític que el mateix dia de la mort d’un dels seus ministres, li va expressar la seua disposició per a ocupar el lloc del ministre mort. Això no és cosa meua, li va respondre Clemenceau, pregunte vostè als de la funerària a veure que poden fer, però no sé que opinarà la vídua.

Sorprès

Del lexicògraf i gran pensador francès Emile Littre, mort al 1881, es conta que va ser pillat per la seua esposa al llit conjugal en actitud més que carinyoseta amb una criada. L’esposa, sense perdre els nervis i molt diplomàticament li va dir: Emile, estic sorpresa. Al escoltar allò, Littre, malgrat la situació tremendament embarassosa, va recuperar immediatament la sua consciència gramatical i la va corregir de seguida: No, carinyet, tu estàs “asombrada”, el sorprès soc jo.