Consells d'acampada

El meu fill va d’excursió al camp. Com que tinc experiència li he fet unes recomanacions que ara faig públiques: Si t’ataca un monstre, quan parega que l’has matat, mai t'acostes a veure si realment és mort. Si descobrixes que la teva cabanya va ser construïda sobre un antic cementeri indi, o alguna vegada va ser escenari de misses negres, o els anteriors ocupants estaven bojos o van ser assassinats o es van suïcidar o practicaven ritus satànics…  muda't com més prompte millor! Mai has de llegir una invocació demoníaca en veu alta, inclús com una broma Mai baixes a investigar al soterrani, sobretot si s'ha tallat la llum. Com a regla general, mai resolgues endevinalles que òbriguen les portes de l'infern. Ho he aprés en la tele.

He anat de campament. Crec que eren més o menys 60 criatures i una dotzena de monitors. La majoria d'ells posseïts pel dimoni, les criatures, no els monitors. He vist menys desgavell en guerres televisades. El primer dia va ser un caos, però com totes les bones coses, el dia acabà i les criatures van anar perdent energia i eventualment es van rendir als braços de Morfeu. Al voltant de l'una del matí, vaig decidir anar-me'n a dormir també. Em vaig instal•lar el més lluny possible d’on dormien els dimonis de Tazmania, error, perquè els ronquits del meu veí arriben a decibels només abans aconseguits per famosos eunucs del segle XVIII i els assegure que el meu veí mai ha perdut a cap dels seus bessons...Ganes no em falten d'invadir la seua tenda de campanya i apretar-li almenys un. Afortunadament just quan contemplava descollonar al meu volgut veí, la pluja va començar a caure. A les 5 va deixar de ploure. A les 5:30 les criatures ja havien dormit prou. Tots els dies van ser semblants. Conclusió: Gràcies per una excel•lent setmana. Necessitava oblidar l'estrés del dia a dia. Mai més tindré el síndrome post vacances.