Travesuras

En casa mis padres, los muebles de las habitaciones cambian de sala constantemente, de manera aleatoria. Cuando quieres entrar en la de mi hermana puedes encontrarte con la de mis padres, y cuando mi madre va a planchar, al abrir la puerta se encuentra con la lavadora. Entrar en la habitación que quieres se ha convertido en cosa del azar, por eso en casa de mis padres todo lo que hay es de todos y nada es de nadie. Se han ido acostumbrando, ya que de vivo no aguantaban mis travesuras, ahora que estoy muerto que se fastidien.

Són ells

Alguna vegada has sentit com una mirada es clavava en el teu bescoll? Alguna vegada t'ha paregut escoltar un murmuri en el vent? Alguna vegada t'has parat a pensar que són eixes llampades en el sostre de la teua habitació quan s'han apagat totes les llums? Alguna vegada t'has preguntat que són eixos sobtats colpets en la teua porta? T'has despertat a meitat de la nit de sobte, banyat per una suor freda? O per què un costat del teu espill no s'entela quan et dutxes? Escoltes eixe murmuri quan tot queda en silenci?
Has sentit com un eriçó et recorre tota l'espina dorsal? Sí, són ells que estan ací.

El ficus

La primera cosa que vaig fer a l'arribar a casa després d’una estància a ca la sogra va ser deixar les maletes en al terra. La segona cosa, desplomar-me en el sofà. I llavors ho vaig veure. —Carinyet, li havies dit al veí del tercer que ens regara el ficus, veritat? —Sí —em va dir la meua dona—, per què? No s'haurà mort…—Té tota la pinta. —li vaig dir. La meua dona es va encollir de muscles.—“Bueno”, què se li va a fer? —va dir; i va afegir, amb un nuc en la gola—: I el ficus? Com està el ficus?