Diecisiete años

Yo, a los diecisiete años, era algo así como un snob cultural. Vamos lo que se dice un pedante y un grandísimo estúpido. Ahora ya no. Ya no tengo diecisiete años, quiero decir. Quien tuviera diecisiete años para ser un estúpido con la excusa de la edad (y poder volver a peinar tupé). 

Culpa de Ramón García

Els vells conten que a la guerra civil a alguns germans els va separar la guerra. Jo en conec dos que els va separar el presentador de televisió Ramón García. Acabava de nàixer el primer quan el rellotge de la Porta del Sol va donar els quarts. El personal de la clínica va fer una pausa per a menjar-se el raïm. Tot seguit, va nàixer el segon. Va ser el primer espanyol de l'any. Va eixir en la tele, en els periòdics, en els blogs. Al primer ni tan sols ho van mencionar. El segón va començar el col•legi un any després que el seu germà bessó, i el que es pitjor, el primer va ser de l’última promoció de la mili. No sap Ramon Garcia el mal que pot arribar a fer.

Miss Nicaragua

En una ocasió vaig ser jurat del festival de bellesa de Miss Nicaragua. Es cert, no m’ho invente, i tinc testimonis de que es cert. Com vaig acabar allí es una història massa llarga. El cas es que vaig eixir a imposar la banda a Miss Simpatia, que portava un vestit dels de paraula d’honor que mantenia amb dificultat oculta la exuberant zona pectoral de la xicona, d’altra banda una de les raons per les que havia resultat tan simpàtica per al jurat. Al acabar l’elecció li vaig preguntar: disculpe, senyoreta, una curiositat, què manté el vestit al seu lloc? la seua edat senyor, em va contestar.