Bipolar

Estava pensant... en que encara que el metge insistisca en el fet que per a arribar a vell he de portar una vida saludable, jo cada dia que passa em costa més això d'anar saludant a tot el món. A causa del meu caràcter despistat, al poble tinc fama de malalt amb trastorn bipolar. Com que no em fixe, no veig a ningú, i encara que els mire, a la majoria no els recorde, així que no salude mai. Quan ma mare em recrimina que soc un maleducat, camine durant uns dies mirant a tots als ulls i a la mínima correspondència visual, lis solte una salutació ben cordial. Fins que em diuen que deixe de molestar als desconeguts. I torna a començar. Ja ho deia: trastorn bipolar.

Mare als 65

Amb la nova tecnologia aplicada a la fertilitat, una dona de 65 anys pot donar a llum. M’imagine l’escena, quan ja en sa casa, arriben els seus familiars. Podem veure el bebé? Li pregunten. - Encara no, diu la flamant mare de 65 anys. Passa mitja hora i un altre dels familiars pregunta ja preocupat... -Ja podem conèixer el nou bebé? -Encara nooooooooooo, diu la mare . Passa un altra estona i van tornar a preguntar-li, impacients. -Però quan veurem el bebé? -Quan plore, va ser la resposta.-Quan plore? -Per què hem d'esperar fins que plore? I diu la mare: -Perquè no em recorde on ho vaig posar!

Estava pensant en un amic que tinc que es molt despistat. Jo soc un cas, però este amic s’enduu la palma. Estiguérem junts fa un temps, que es de fora, i quan va arribar el dia de marxar anàrem junts a l’estació del tren. Mentre esperàvem ens varem embolicar en una discussió de tal manera que no s’adonàrem de la eixida del tren. Al veure que començava a anunciar-se la sortida immediata, el meu amic va arrancar a córrer i jo darrere. A la fi va poder pujar, i jo em vaig quedar a l’andana desconsolat. Al veure’m trist una de les xiques de RENFE em va dir que no em preocupara, que eixiria un altre tren en un hora. Però ella no ho entenia, el meu amic no més havia vingut a acomiadar-se de mi, que era jo el que havia viatjat fins a sa casa.