Recalculando ruta

Cuantas veces no sería para todos más fácil el hecho de permanecer quietos mientras las cosas suceden a nuestro alrededor. Mantener la posición apelando al instinto de conservación, sin más problemas que el dejarse llevar por nuestra propia inercia. Pero tenemos otro instinto más inquietante, la curiosidad y el afán de superación. La búsqueda del cambio como un desafío para poder mirar al mañana con la esperanza de ver algo mejor. Para una vez que creo haber encontrado el rumbo en mi vida, mi cerebro solo me dice: "Recalculando ruta". 

Llegir la ma

No m’agrada que em llisquen la ma. No m’agrada mai el que em diuen. I tinc por. Sempre que m’han llegit la ma, els resultats han segut negatius. La primera volta fou a la universitat, no cregues. I va ser el professor de llatí. Em va agafar la ma, la va mirar amb expressió seriosa i saps el que em va dir? Suspès per fer trampes i copiar en els exàmens.

El Abuelo

Estava pensant... El meu iaio era font inesgotable de consells, ell si que sabia. Jo només tenia 11 anys i en eixe moment no ho vaig comprendre molt bé, però m'impactà el que em va dir. Ara recorde eixes paraules i comprenc perfectament el que volia transmetre'm: Mira fill, podràs trobar sabates per vint duros, podràs trobar-les per 30, i inclús per 100. Podràs trobar-les de pell, de tela, amb sola llisa, d'espart,... Però tin en compte una cosa, que per a xafar una merda qualsevol sabata és bona. El meu iaio, font inesgotable de consells, ell si que sabia.

El que no sé

A classe em pregunten coses que no sé segur i, com és la meua obligació com a professor, dic que no ho sé però que faré tot el possible per esbrinar-ho i solucionar-ho la setmana vinent. Però hi ha qui no ho entén. Un dia, desprès de confessar que no sabia unes dades concretes, em va dir un: dons deuria de saber-ho, l’Estat li paga a vostè per a que ho sapiga. Vostè perdone, li vaig dir, a mi l’Estat em paga pel que sé, no pel que no sé. Si em pagara pel que no sé no hi haurien prou diners al Banc d’Espanya.