Estava pensant que una volta vaig participar en una signatura de llibres a la fira del llibre de Castelló. Com que jo no era important, i per a que no m’avorrira, amb molt bon criteri em van seure junt a altres tres escriptors coneguts. El cas es que ells signaven i signaven i jo mirava. Fins que al final de la tarda se m’acostà un molt jove lector amb el llibre. El vaig dedicar i desprès li vaig donar la ma dient-li. Amb la edat que tens d’ací a vint anys podràs dir que li vas donar la ma a Joan Feliu... ningú sabrà qui és Joan Feliu, però no serà menys cert que tu podràs dir que m’has donat la ma.

Estava pensant en que a mi, malgrat l’oportunitat que em doneu a aquest mitjà, em costaria molt passar a la posteritat per haver dit una sentència per a recordar. Em costa respondre el que vull i molt més ser ingeniòs amb rapidesa. I amb eixa falta d’agilitat mental, dons desaprofite moltes oportunitats de quedar bé i al arribar a casa, pense, li tindria que haver contestat açò o allò. Avuí m’ha passat, m’han preguntat: Que diries si fores l’últim home sobre la terra? I jo he contestat: I on està tot lo mon?. Això es el que diria. Molt bé Joanet, ara ves i gitat.