Pijama de franela

Odie la moda. No conseguisc fiacr-me a la moda. Va massa ràpida i quan vaig conjuntat ja m’ha passat de moda. M’estressa la moda. M'he comprat un pijama de franel•la a quadros escocesos. És preciós, i no m'ho lleve ni per a eixir al carrer. Sóc conscient de les mirades de la gent, però no m'importa. Sé que si persevere s'acabarà posant de moda. Llavors, quan tot el món porte el mateix pijama de franel•la a quadros escocesos, m'ho llevaré. Per a fastidiar. (A partir de una idea original de Alberto Ramos)

Moda

Tots els matins porte al meu fill amb el cotxe fins a l’institut. L’altre dia quasi atropellem a u d’eixos que porta els pantalons per baix del cul, que com que no podia ni caminar, i anava a “estropeçons”, quasi para baix del cotxe. Li vaig dir més que a un gos (amb la finestra pujada, que el que volia era llevar-me el susto de damunt, no ofendre a ningú) I el meu fill va i el defèn. Que es la moda diu. I que ell ha pensat en seguir-la, a vegades. Millor em calle, que quan més parles més en contra tens als fills. I a la moda (com al refredat), cal deixar que es cure sola.