Cine español

M’agrada molt el cine, però hi ha voltes que tinc la sensació de que les pel•lícules ens arriben en onades temàtiques. Ara es fiquen de moda les de romans, ara les d’extraterrestres, ara les de vaquers, ara les de vaquers i extraterrestres... I amb el cine espanyol igual, ací pareix que siga la història que siga tinga que ser ambientada en la postguerra. Estic convençut de que si ferem Caputxeta Roja, seria això, roja. La iaia seria anarquista. El llop estaria amb els maquis i el llenyater seria un guàrdia civil.

Estava pensant en que ara que està de moda escriure novel•les llargues i transcendentals, i que si no no eres un escriptor seriós, deuríem de plantejar-se què eren els escrits clàssics al seu temps. Què escrivia Quevedo, o millor encara: William Shakespeare: escrivia per a les mases. Jo estic convençut que si haguera viscut ara seria el guionista d’Amar en tiempos revueltos o Pasión de Gavilanes. A mi m’agradaria ser un escritor de mases, ho confese. Passar a la història com l’autor de Dallas, ara que van a fer un remake. De moment ja escric amb eixa finalitat, ara no més queda que apareguen les mases que em llisquen. Per cert, ara que pense, tampoc sap ningú qui era el guionista de Dallas no?