He anat de campament. Crec que eren més o menys 60 criatures i una dotzena de monitors. La majoria d'ells posseïts pel dimoni, les criatures, no els monitors. He vist menys desgavell en guerres televisades. El primer dia va ser un caos, però com totes les bones coses, el dia acabà i les criatures van anar perdent energia i eventualment es van rendir als braços de Morfeu. Al voltant de l'una del matí, vaig decidir anar-me'n a dormir també. Em vaig instal•lar el més lluny possible d’on dormien els dimonis de Tazmania, error, perquè els ronquits del meu veí arriben a decibels només abans aconseguits per famosos eunucs del segle XVIII i els assegure que el meu veí mai ha perdut a cap dels seus bessons...Ganes no em falten d'invadir la seua tenda de campanya i apretar-li almenys un. Afortunadament just quan contemplava descollonar al meu volgut veí, la pluja va començar a caure. A les 5 va deixar de ploure. A les 5:30 les criatures ja havien dormit prou. Tots els dies van ser semblants. Conclusió: Gràcies per una excel•lent setmana. Necessitava oblidar l'estrés del dia a dia. Mai més tindré el síndrome post vacances.

Estava pensant... El meu fill vol estudiar per a ser pintor. Ara ens fa il•lusió, el mestre Lorenzo Ramírez li està donant consells. Però ho hem passat malament. Especialment quan era xicotet. Encara que sa mare i jo sempre hem apreciat les seues habilitats creatives i admirat els murals que va crear en cada una de les parets de la casa, la gent que ens visitava no comprenia la nostra admiració per l'art contemporani. El que em porta a aconsellar als joves pintors menors de sis anys: ni el quetxup, ni els ous, ni el guarniment d'amanida, ni la maionesa ni el que vull suposar jo, en la meua tremenda ignorància, que era mostassa, són instruments per a la creació d'arts plàstiques. El mateix s’aplica amb els que van per a escultors, l’ús de la plastilina i el que ens queda de l'estora de la sala. Si se li desperta al xiquet la creativitat, a voltes val la pena dir: ala ves i gitat.