Punts de sutura

Estava pensant... Es no més cosa d’homes? O també passa entre dones? Estic parlant de les nostres ferides i les seues seqüeles. Quantes vegades hem parlat entre amics d'eixos punts que tots tenim?, i no em referisc als del permís de conduir. Em referisc als punts de sutura que en el seu dia van unir les cicatrius que quasi tots tenim recorrent les nostres pells. És curiós però quan ix el tema de les ferides produïdes per accidents de qualsevol índole, tots ens sentim orgullosos de ser el que més punts té, com si poguérem canviar els punts per qualsevol objecte com en un reclam publicitari. Ara que ho pense, dic jo, que podien regalar en l'hospital alguna cosa pels punts, per exemple per deu punts un bot de Betadine, per quinze una caixa de tiretes, ... i així successivament en proporció a la quantitat.

Estava pensant que fa molts anys la gent es moria de vella, no d’una enfermetat. Avuí en dia et mors d’una cosa o un altra, i els metges t’ho diuen, no et mors de vell i ja està. Uns dies abans de morir el meu “abuelo”, el gran Pepe Fulla, estava present el meu cosí que havia estudiat infermeria, i estava visitant-lo amb un grup d’amics que eren tots metges. Per la seua avançada malaltia, i a petició de m’”abuela”, tots els joves metges van determinar que deuríem anar fem-nos a la idea de que no tardaria en faltar. Quan finalment va morir i les amigues de m’”abuela” li van preguntar de què havia mort, m’”abuela” en lloc de contestar que de vell, lis respongué, perquè li ho havia sentit dir al portaveu dels metges: Pepe a mort per unanimitat.