Telegrames de Joan Feliu

Estava pensant en que cada vegada m’agrada més viatjar. Però no en viatges organitzats, si no al meu aire. M’encanta passejar pels carrers, sense anar a enlloc concret, perdre’m per la ciutat i deixar que em sorprenga allò que em puga oferir. En una ocasió, desprès de estar pegant voltes i voltes per un poble andalús sense haver descobert encara el perquè estava allí, em vaig decidir, en contra del que qualsevol home faria, a preguntar-li a un autòcton. Li vaig dir: què és lo més curiós que hi ha en este poble?. I sense dubtar-ho em va contestar seriós: lo més curiós del poble la meua dona que de tot vol assabentar-se.