Telegrames de Joan Feliu

Estava pensant... l’altre dia parlàvem els amics sobre si ens importaria o no que la dona s’ajuntara amb un altre quan nosaltres faltem. Com veuràs ja tenim assumit que morirem abans que elles. A la majoria li donava absolutament igual, ho de dir, i no hi havia cap que es sentira molest en el cas de que la dona estiguera amb un altre, donat que ells no s’enterarien. Jo ho tinc clar i així ho dic: desitjaria que la meua dona, en el cas de que jo faltara, es casara el més aviat possible, immediatament a l’enterro si pogués ser. Així hi hauria almenys un home que lamentaria la meua mort.