NÒMADES EN TERRA D’INCERTESES
Conceptualisme ideològic per a èpoques de Crisi
Text dedicat a l'obra de Lorenzo Ramírez.

5ª PART: Els brots nous surten de la terra adobada

Un altre aspecte que m’interessa de Crisi és el conflicte interior que degué existir en Lorenzo Ramírez a l’hora de plantejar-ne una actuació tant allunyada de les seves habituals exposicions, i si aquesta aposta seria compresa pel seu públic habitual. Bé, tal volta aquest últim extrem no fou tant important, però crec que sense dubte van existir al seu cap tendències artístiques subalternes en una pugna latent. I es més, som molts els que ara esperem il•lusionats una multitud d’idees, que de segur i encara que inarticulades i potencials, es troben pegant voltes darrere els ulls vius d’aquest bon home, a l'expectativa de ser parides.
La qüestió serà què farà l’artista ara, per on sortirà l’investigador atrevit, i què farà per a que les seves accions artístiques apareguin naturalitzades en el prisma global que és la seva visió del món de l’art.
Amb totes aquestes reflexions no vull donar a entendre que al fer una cosa nova Lorenzo Ramírez estigués plantejant la possibilitat de que la seva pròpia història ha estat permanentment equivocada. Es clar que Lorenzo Ramírez continuarà pintant a la Mare de Déu del Lledó i el paisatge de la Magdalena, afortunadament, però es clar també que no és no més això, que no hi ha una única obra d’art possible sinó que l’artista s’expressa com una suma conjuntural de paradoxes i escamotejos. I que una alteració erràtica, com és Crisi, en el seu diagrama de successions productives serveix per a engrossir la seva més gojosa coherència com a artista de Castelló que viu el dia a dia com a qualsevol fill de veí.
Al cap i a la fi es tracta de pensar com reajustar eixa relació endeutada de modernitat versus costumisme, arribant a la possibilitat de construir modernitats complexes basades en uns coneixements tradicionals.
És precisament en un artista com Lorenzo Ramírez on són especialment importants, donada la seva trajectòria, eixos brots capaços d'assenyalar formes divergents de fer art i construir la contemporaneïtat, la seva possibilitat de desplegar altres temps i de fer altres coses, sense deixar de ser el Lorenzo Ramírez de sempre.


0 comentarios:

Publicar un comentario