Echar un polvo

Estava pensant... Diuen que no és bo gitar-se sense saber alguna cosa nova, així que aportaré el meu granet de saviesa amb un poc de cultura popular. T’aclarís l'origen de la frase "Echar un polvo". Data dels feliços anys 20, uns anys màgics. Espanya no s'havia ficat en la guerra mundial i va tindre una postguerra molt feliç. Els espanyols van conèixer l'hedonisme, la bona vida i per consegüent es va incrementar el vici del tabac inhalat (el cèlebre rapé). Tots els homes que es consideraven elegants portaven en la seua butxaca una bonic recipient on hi havia pols de tabac (rapé), que s'intercanviava com a signe de cortesia. Deien: Quieres echar un polvo? Però com era de mala educació inhalar davant de senyores, els homes, quan sentien la síndrome d'abstinència, eixien del saló, amb l'excusa de “echar un polvo”. Moltes vegades l'absència del saló, no era exactament per a inhalar rapé sinó per a tindre una trobada amb alguna damisel•la en les habitacions altes que tenien totes les cases de bona família i s'absentava dient: "Voy a echar un polvo", i es perdia per les habitacions, on es trobava amb la seua amant per a una “caidita de Roma”. A que no ho sabies?