Estava pensant... El meu fill vol estudiar per a ser pintor. Ara ens fa il•lusió, el mestre Lorenzo Ramírez li està donant consells. Però ho hem passat malament. Especialment quan era xicotet. Encara que sa mare i jo sempre hem apreciat les seues habilitats creatives i admirat els murals que va crear en cada una de les parets de la casa, la gent que ens visitava no comprenia la nostra admiració per l'art contemporani. El que em porta a aconsellar als joves pintors menors de sis anys: ni el quetxup, ni els ous, ni el guarniment d'amanida, ni la maionesa ni el que vull suposar jo, en la meua tremenda ignorància, que era mostassa, són instruments per a la creació d'arts plàstiques. El mateix s’aplica amb els que van per a escultors, l’ús de la plastilina i el que ens queda de l'estora de la sala. Si se li desperta al xiquet la creativitat, a voltes val la pena dir: ala ves i gitat.

1 comentarios:

Anónimo dijo...

¡¡Me gusta la foto!!! La mejor, Cris.

Publicar un comentario