Estava pensant... Crec que està tot tant malament que no més podrem sobreviure si ens dediquem a somiar. Eixir al carrer i imaginar que som altra persona i que treballem en un altra cosa millor. O que treballem i prou. Al final, tots els matins, tots matinarien com en qualsevol treball, i es dedicaríem al difícil art de l'ensomni. Somiaríem que vivim feliços, somiaríem per a viure. Totes les vesprades tornaríem cap a les nostres cases, a retrobar-nos amb els sons de veritat i amb la realitat. Perquè la realitat seria privada, no més nostra. No més se somiaria de dia. La nit sempre estaria disposta per refugiar-nos de la realitat amb la família, i per a dormir. Així que, ala! ves i gitat.
0 comentarios:
Publicar un comentario