Estava pensant en ma mare: “Déu proveirà”, solia dir quan les coses ens anaven malament. Ara ho diu la meua dona i en ella la frase no deixa de tindre la seua gràcia venint d'un ser ateu i, damunt, autònom. Ma mare no sabia de xifres de desocupació. Sabia que estàvem en crisi quan tota la roba del curs s'heretava dels cosins majors o quan es mesclava la llet amb aigua per a estirar-la un dia més. Fam, el que es diu fam, no es passava. I és que si Déu alimenta les aus del cel… Però últimament ja no ho diu amb convenciment, sinó amb un somriure amarg i descregut. Tant de bo tinguera més fe en el futur. Al cap i a la fi, l'economia és només un estat d'ànim.
0 comentarios:
Publicar un comentario