Fútbol

Estava pensant en el millor partit de futbol, també anomenat "partit per la rialla": l'enfrontament esportiu realitzat entre amics, col•legues, companys de treball, veïns o totes les anteriors categories barrejades; es cosa d’estiu, i posterior a una torradeta, a fi de "abaixar el menjar" o "només per jugar". Aquests semidéus, gladiadors de la graella, vampirs de la cerveseta ben gelada... lluïxen una contextura vigorosa, mes ben grosseta, però sense deixar de costat la gràcil agilitat que caracteritza als esportistes de sofà. És de molt mal gust no traure’ns la samarreta per a deixar al descobert les masses musculo-grasals desenrotllades amb tanta dedicació i esforç. Si es juga en una pista d’heba és imperdonable no jugar sense sabatilles. Finalitzant la trobada que generalment acaba en "mort sobtada" o en llenguatge vulgar "l’últim gol guanya", és ideal un capbussó en una piscina per a desprendre's de la suor, que queda surant en la superfície de l'aigua, donant-li un agradable aspecte tornasolejat. I si es pot jugar en calçotets... canela en rama. Ala ves i gitat.