Quan coincidisc amb tu en l'ascensor, mentres
baixem o pugem, m'imagine el què et faria si tu volgueres. Llavors em done
compte que tu t'has d'estar imaginant el que jo m'imagine i que per això em
mires. Jo veig en els teus ulls que efectivament estàs endevinant el que jo
m'estava imaginant i m'avergonyisc. A l'obrir-se les portes potser tu també
lamentes la nostra eterna indecisió.
0 comentarios:
Publicar un comentario