La bella i jove xicona a la què vaig besar en els
llavis amb infinita dolçor en aquella parada d'autobús va ser la que va fer que
em donara compte que la meua recent separació i els ansiolítics receptats per a
superar-la em tenien desconcertat. No és que no m'agradara el bes... és que no
coneixia la xica de res. Ni tan sols era la meua parada d'autobús.
Diví art del sarcasme i la ironia... un dels plaers més retorçats que un ésser humà pot gaudir en aquesta vida. Divino arte del sarcasmo y la ironía... uno de los placeres más retorcidos que un ser humano puede disfrutar en esta vida.
0 comentarios:
Publicar un comentario