Trobar a faltar

Et vaig trobar a faltar res més despedir-me. També a l'alçar-me eixe matí i conduir cap al treball. Cada aparador em portava el teu record, identificava a la llunyania la teua silueta en la de qualsevol xica que s'encreuara pel carrer. Creia veure't en els bars, somrient un altre home, parlant amb algú, demanant-li un café al cambrer. Se m'havia quedat apegat l'aroma del teu cabell acabat de llavar, i la imatge d'unes gotes de suor dibuixada en el teu front mentres féiem l'amor. Però el que més vaig lamentar va ser que durant aquella nit junts ni tan sols haguera preguntat el teu nom.