Sempre vaig voler ser un
domador de magdalenes. És un treball difícil i molt mal pagat. Per això hi ha
tan poca gent que ho exercix. No obstant això, jo estava convençut que era una
professió amb futur. I sabia que, si perseverava, aconseguiria fer-me un nom.
Em vaig equivocar. Però no m'importa. Ara sóc el millor domador de magdalenes
del món. Ningú ho sap. Ningú menys jo. I elles. Les magdalenes s’acollonien al
veure’m.
0 comentarios:
Publicar un comentario