L'individu amb accent estranger (encara no ha parlat,
però intuïsc que tindrà accent estranger) em mira esperançat. Llig quelcom que
té escrit en un paper i pregunta:
- El carrer del Riu Millars?
- El carrer del Riu Millars?
- No ho sé - responc.
Sense donar-me les gràcies l'individu amb accent
estranger (ara confirmat) posa una dura expressió d'enuig. Pareix molt decebut
amb mi. Així que el cride i li dic:
- Perdona, has el dit carrer del Riu Millars?
L'individu amb accent estranger somriu i assenteix.
- Baixa dos carrers per allí - dic, assenyalant
un punt qualsevol - i desprès gira a la dreta. Camina cinc carrers més i quan
veges la plaça tindràs eixe carrer a la teua esquerra. Ell em dóna les gràcies.
Ho he enviat a la quinta punyeta, és veritat, però veient com se'n va de
content no puc menys que somriure.
0 comentarios:
Publicar un comentario