A la poqueta nit

Amb motiu de la presentació avuí del llibre de Lorenzo Ramírez i un servidor, a la Casa dels Caragols, a les 7 de la vesprada, ací teniu un fragment:

A la poqueta nit del dia de Sant Fermí

–Xiquetes, Sant Fermí. –Saludà al ficar la cadira la senyora Pilarin.

–I que a mi els bous ni fu ni fa? –intervingué la senyora Adeleta–. Ja em puc passar el dia veient els encierros i les corregudes a la tele, ja...

–No es de bous del que volia parlar –li tallà la senyora Pilarin– si no del numero set. Heu vist el cartell de les festes de Pamplona? M’he adonat de que al set ja no li posen el palet! O heu vist? I a que no sabeu d’on ve el palet que es posa enmig del set?

–Jo encara, i crec que moltes persones, quan escriuen el número set ho fem utilitzant la barreta horitzontal en la meitat de la xifra com ens van ensenyar a l’escola. Oi? –manifestà a mode de protesta la senyora Adeleta.

–Avui en dia les tipografies modernes ho han fet desaparèixer, es cosa del ordinadors –explicà la iaia Sunsioneta, que per això era la culta i moderna.

–Però, sabeu per què ha sobreviscut aquesta barra fins als nostres dies? –Tornà a insistir la senyora Pilarin–. Dons, cal remuntar-se molts segles arrere, als temps bíblics. Quan Moisés estava en la muntanya del Sinaí, i li van ser dictats els deu manaments, ell, en veu alta, els va anar dient a la multitud un a un. Quan va arribar al sèptim, Moisés va anunciar: "No desitjaràs la dona de l’altre"...I llavors nombroses veus es van alçar cridant: Tatxa el set, collons, tatxa el set!"