Adolescencia

Tots, especialment a l’adolescècia, em passat moments difícils, d’eixos que creiem que no sortirem. És cert que en eixos moments ho passes molt malament. Jo una volta vaig caure en una depressió amorosa-adolescent.  Vaig estar uns quants mesos fent-me preguntes del tipus... " viure val la pena?", "què és l'univers?" o "què va ser abans, el rom o la coca-cola?" fins que em doní compte que no tenia amics i per això ningú me les respondria. La vida per a mi no més era patiment, però vaig deixar passar l'estiu... i a l'arribar al col·le tot havia canviat, una nova era, les coses eren diferents... m'explique, les xiquetetes ja tenien curvetes, ja m’enteneu, així que xics... en la vida mai cal prendre decisions ràpides, mai, encara que tot et semble tan confús com als de la foto.