La fama

L’altre dia vaig tindre el primer reconeixement com a famós escritor. Més o menys. Resulta que jo eixia del banc camí de Castalia Iuris i de sobte escolte... Joan! Joan! De manera repetida; em gire per a veure si es referien a mi, però ràpidament em doní compte que aquella rossa exuberant no podia estar reclamant la meua presència, de manera que vaig continuar caminant. En segons l'admiradora em va alcançar, i agafant-me del braç i mirant-me fixament als ulls, mig somrient, mig respirant fort per l’esforç de la corregida, em va dir... eres Joan, veritat?, dic si... Perquè. Res, és que t'has oblidat el DNI al mostrador.