Ostras la crisi. Ara els politics i els
responsables de traumen’s d’esta em demanen que siga assenyat. Em demanen que
comprenga els sacrificis que em toca fer. Em demanen ser moderat. Em demanen
que em relaxe. Em demanen que entenga la realitat. Em demanen que entenga la
realitat a mi. A mi que vaig aprendre a comptar gràcies a un vampir de goma
espuma. Cinco, esta es la canción del cinco, ¿cuántos son cinco? A mi que vaig
dependre els valors de la humanitat no en una classe d’educció per la ciutadania,
sino amb un eriçó rosa gegant. A mi em demanen ser realista, a mi, en fi, a mi.
I el cas es que no em queda altra.
0 comentarios:
Publicar un comentario