Sorpresas te da la vida, tu. L’amic més lleig que
tinc, va iens anuncia que es casa. A la nostra edat... Si sa mare mai li va
donar el pit perquè deia que només el volia com a amic. Si en compte de
donar-li el pit, li donava l'esquena. I a més està mal fet. Es tan baixet
que en compte de ser nano, és profund. Si de xicotets li lligàvem un tros de
carn al coll perquè el gos jugara amb ell. Hi ha gent per a tot. I per a gustos
colors. Ara que, com serà ella?
2 comentarios:
Una model, segur.
Un saludin
O com m'apunta Carmina Pinyana, igual l'amic té bona nòmina.
Publicar un comentario