Banys públics

Tinc un amic que quan té ganes de fer de ventre se’n va a sa casa, estiga on estiga. I es que és complicat utilitzar un bany públic. Normalment has d’esperar. Finalment et toca el teu torn, sempre arriba un amb el xiquet menut que no es pot aguantar més i aprofita per a botar-se la cua amb tot el morro. Llavors, si el bany és múltiple, verifiques cada cubiculum per davall per a veure no hi ha cames. Tots estan ocupats. Finalment un s'obri i et llances quasi tirant la persona que va eixint. Entres i et dónes compte que la picaporta no funciona (mai funciona); no importa. Només tens l'opció de sostindre amb una mà la porta, mentre que amb l'altra d'una tirada et baixes els pantalons i prens la posició. Ara és quan les teves cames comencen a tremolar per que estàs suspès en l'aire, amb les cames flexionades, els calçotets tallant-te la circulació de les cuixes i el braç estés fent força contra la porta. T'encantaria assentar-te, però no has tingut temps de netejar la tassa ni cobrir-la amb paper, interiorment creus que no passaria res però la veu de ta mare retruny en el teu cap: mai t’assegues en un vàter públic! així que et quedes en la posició amb el tremolament de cames, busques el rotllo de paper higiènic però, el rotllo esta buit! (sempre) Llavors supliques al cel que entre els trastos que portes en les butxaques hi haja un miserable kleenex, però per a buscar en els pantalons has de soltar la porta, dubtes un moment, però no hi ha més remei. I en quant soltes la porta, algú l'espenta i reps un portada que has de frenar amb un moviment ràpid i brusc. Llavors crides ocupat!, dónes per fet que tots els que esperen en l'exterior han sentit el teu missatge i ja pots soltar la porta sense por, ningú intentarà obrir-la de nou, i et disposes a buscar el teu keenex sense aclaparaments. En eixe precís instant s'apaga la llum automàtica del bany, en un cubiculum tan reduït no pot ser tan difícil trobar l'interruptor! Dónes la llum de nou amb la mà del kleenex per que l'altra continua subjectant els pantalons, vas comptant els segons que et queden per a eixir d'allí, suant per que portes la caçadora de pell ja que no hi ha penjador, i és que, hi ha que veure la calor que fa en eixos llocs tan xicotets i en eixa posició de força en què segueixes, amb els bessons a punt d'esclatar. Tindràs sort si no surts arrossegant un tros de paper higiènic apegat a la teua sabata. I es que hi a coses que es millor fer-les a casa, per dignitat.