Una cosa increïble que em va passar ahir és que
de sobte s’em va oblidar el què va primer, si el 7 o el 8. Vaig anar a la
universitat i els vaig preguntar als meus companys professors la seua opinió
sobre este assumpte. Gran va ser la seva sorpresa quan de sobte van descobrir
que tampoc podien recordar l'orde. Es recordaven d'1, 2, 3, 4, 5 i 6, però
no del que venia després. Què se suposava que havíem de fer? Vam anar al
campus i començarem a comptar els arbres. Però a l'arribar al sis no
sabíem com seguir i començarem a discutir. Estàvem discutint quan per algun
colp de sort, un estudiant va caure d'un banc i es va trencar el cap. Això
ens va distraure de les nostres preocupacions i ens vam poder anar a casa. No
hi ha mal que per bé no vinga.
0 comentarios:
Publicar un comentario