He
comprat un programa CD per a fer El Camí de Santiago sense moure'm de
casa. És al·lucinant. Veig els monuments de les ciutats per les quals passa el
camí, el paisatge de cada tram pam a pam i em puc comunicar per Internet
amb altres que fan el mateix que jo. Tot sense moure'm del lloc. En el
manual s'aconsella que es faça cada dia un trajecte i en eixos dies l'usuari no
s’ha d'afaitar. Però hi ha més, de regal donen una bossa de pols del camí per a
cada dia que t'apuntes al programa. Després de veure-ho un se l'empolvora i fa
la sensació d'haver-ho fet de veritat. Què dic? és de veritat!. També hi ha una
màquina que es ven com a suplement, es col·loca en els peus i produeix
l'efecte de cansament, segons els quilòmetres que recorreguem. Jo no la gaste
per que em produeix llagues. Però si que pren les pastilles que venen, tres al
preu d'una, i que et donen la sensació de cansament i esgotament exactament
igual que fer caminat el que es veu en la pantalla de l'ordinador. És collonut!
Però quan he anar a gitar-me, suat, esgotat i sense afaitar, la meva dona
m’havia preparat l’aïllant i el sac de dormir a la terrada, per a que parega
que estic a un alberg, i senyalant-me la porta m’ha dit: ala ves i gitat.
1 comentarios:
El combustible de la risa
es una libre energía
de ejercicios espirituales
que los amantes sin cansancio
abastecen en los lechos.
Publicar un comentario