Un amic psicòleg s’ha declarat a la novia. Li ha
demanat casar-se. Jo, encara que ningú m’ho ha demanat, li faig aquestes
reflexions: Amic, deuries abans analitzar els teus impulsos sentimentals. Per
què t'agrade?. Potser en eixa noia busques l'afecte d'una mare que et
protegisca. O en el matrimoni tal vegada sublimes el teu desig libidinós? Quan li
demanes la mà potser simbolitzes les teues ànsies de ficar-li mà? Quan la beses
manifestes, possiblement, la teua fixació en la fase oral?. Al
genitalizar l'amor tal vegada t'estigues venjant del teu primer fracàs amorós?
Quan la penetres apunyales el teu primer amor? simbòlicament clar!. Pensa-ho
home! casar-se amb els temps que corren!
1 comentarios:
Apuñalar el primer amor!!!
eso tiene más de parapsicología, hasta raya la psiquiatría, u otras enfermedades peores, digo, profesiones de males, tampoco, estoooooo: inventos para poner etiquetas a aquello en donde nuestra mente no alcanza.
feliz es, .no hacer nada.
Publicar un comentario